Joan Pau Giné: paroles des chansons
PrésentationC'est un chanteur roussillonnais né en 1949 et qui à vécu à Bages. Il se fait connaître à partir de 1976, et devient rapidement le chanteur le plus populaire du Roussillon. Son premier album ("Adiu, ça va?", 1978) contenant 11 titres originaux et une adaptation du "Temps des cerises", nous présente un excellent auteur-compositeur-interprète. Les textes de ses chansons sont en catalan roussillonnais, on trouve quelques mots "mig català, mig francès". J'ai eu un peu de mal à tout comprendre, alors j'ai essayer de retrouver les paroles. SourcesBiographie: Source des paroles et commentaires: Récupération des MP3: |  |
Sommaire
Adiu, ça va ? | |||
 | |||
Bona nit cargol | |||
Disc Adiu, ça va ? (1978)
L'Adam - amunt
El primer home de la terra
se deia Adam, un català
portava barretina roja
sempre el porró a prop de la mà
Lligava bones espardenyes
amb la corda del Bon Déu
tot cantant A on és la Bepa
roig i groc era el seu drapeu
Un bon matí de broma fluixa
la Bepa va baixar del cel
amb un davantal sus les cuixes
i pels llavis un gust de mel
Sus del compàs d'una sardana
fins al dinar varen ballar
i després d'una cargolada
al peu d'un arbre se van sentar
Com fotia una calonassa
i que eren lluny de tenir fred
l'Adam se va desfer la faixa
i la Bepa el davantalet
Van arribar els fotògrafs
va venir la televisió
anit passaran les imatges
si podeu, gireu el botó
Anit passaran les imatges
si podeu, gireu el botó
Pallagostins de l'estiu - amunt
Pallagostins de juliol
de pell blanca com núvols
escapats d'una galera per un mes de llibertat
Para-xocs i para-xocs
pallagostins de juliol
i quan se'n van
pensen a l'any que vén
com ha fet vent
iran d'un altre band
Pallagostins de l'agost
assedegats d'aigua blava
cap torrat com una fava
dins la brasa del sorral
Para-xocs i para-xocs
pallagostins de l'agost
i quan se'n van
pensen a l'any que vén
com ha fet vent
iran d'un altre band
Pallagostins de setembre
són de dues qualitats:
los que vénen per les veremes
i los que vénen pel yacht
Per al sol o per al sou
nos arriben homes nous
l'altre dia a Sant Cebrià
n'hi havia un que parlava català
Para-xocs i para-xocs
pallagostins de l'estiu
i quan se'n van
pensen a l'any que vén
com ha fet vent
iran d'un altre band
Para-xocs i para-xocs
pallagostins de l'estiu
i quan se'n van
pensen a l'any que vén
com ha fet vent
iran d'un altre band
Pensa-te - amunt
El diumenge a la tarda
quan el teu home se'n va al cafè
tu fas la fregarada
pensa-te, pensa-te
pensa-te sense somiar
pensa a fer el sopar
A la fi de la jornada
quan l'home arriba del cafè
tenes el sopar fet
pensa-te, pensa-te
pensa-te sense somiar
pensa en l'endemà
El dilluns al matí
apuntar l'esmorzar
Una ampolla de vi
pensa-te, pensa-te
pensa-te sense somiar
pensa a fer el dinar
I portar el mainatge a escola
i tornar a fer el llit
posar al foc la casserola
pensa-te, pensa-te
Pensa-te sense somiar
pensa a fer el sopar
Mes quan se'n vén la tarda
je me la prends pour moi
je vais à Tupperware
boire le thé chez des amies à moi
pensa-te sense somiar
moi je m'en fais pas
moi je m'en fais pas
moi je m'en fais pas
Espieu - amunt
Espieu la mar
espieu la plana
espieu el sol
espieu la muntanya
espieu, tenim dues llengües
una pel dia i una per la nit
Que t'han la mar
fas carulla trista
els teus ulls tan blaus
qui te'ls trepitja
a l'estiu te deixen rebentada
i a l'hivern t'emplenen de casots
Espieu la mar
espieu la plana
espieu el sol
espieu la muntanya
espieu, tenim dues llengües
una pel dia i una per la nit
Que t'han fet la plana
tu també te n'ets vistes
a còpia de desherbants
i de produïts ximiques
tot just si hi ha un parpallol que voli
i un llapín que sigui acampat
Espieu la mar
espieu la plana
espieu el sol
espieu la muntanya
espieu, tenim dues llengües
una pel dia i una per la nit
Espieu la mar
espieu la plana
espieu el sol
espieu la muntanya
espieu, tenim dues llengües
una pel dia i una per la nit
Que t’han fet el sol
tu que sempre riues
aqueix amor del sou
veiam lo que en diues
fas pas hores suplementàries
mes peraixò te saben aprofitar
Amb prou diners
te munten i te baixen
t'han robat la neu
i te roben les vaques
muntanya sempre seràs muntanya
quan el vent t'haurà escombrat el pols
Espieu la mar
espieu la plana
espieu el sol
espieu la muntanya
espieu, tenim dues llengües
una pel dia i una per la nit
La nit d'en Frankeinstein - amunt
Nits com una gorja de llops
amb temporals, llucets i trons
més fort que tot cridava el vent
bo per te fotre un espavent
era la nit d'en Frankeinstein
Era quan eri petit
a la nit dins del meu llit
amagat dins dels llençols
m'agradava de tenir por
m'endormiï pas de seguit
viatjavi dins del llit
cada nit era un cinema
que tornava a recomençar
Mitjanit sona a la pèndola
una minyona tota sola
se retira tranquil·lament
sense pensar evidentment
que l'espererava en Frankeinstein
Era quan eri petit
A la nit dins del meu llit
Amagat dins dels llençols
M'agradava de tenir por
M'endormiï pas de seguit
Viatjavi dins del llit
Cada nit era un cinema
Que tornava a recomençar
Tot d'un cop, d'una porta estreta
se li presenta la silueta
d'aquell home desgavellat
amb les ungles com un gat
Frankeinstein s'havia escapat
Jo teniï un mànec d'aixada
amb un bot, una patacada
te fotiï pel sòl l'homenàs
i preniï la dona pel braç
Era quan eri petit
A la nit dins del meu llit
Amagat dins dels llençols
M'agradava de tenir por
M'endormiï pas de seguit
Viatjavi dins del llit
Cada nit era un cinema
Que tornava a recomençar
Era quan eri petit
A la nit dins del meu llit
Amagat dins dels
llençols
M'agradava de tenir por…
Montparnasse - amunt
Podes pelar les trufes noves
Posar a mullega les anxoves
Tallar pel mig els ous bullits
Servir els pebrots amaneïts
Podes apuntar la bullinada
El darrer cop era un poc fada
Llesques de pa fretat amb all
I qualque ampolla de vi de l'any
És pas la pena de te'n fer
Te telefonaré al cafè
En són sopat de Montparnasse
Els deixi la meua plaça
Caldrà assurar la camioneta
Ten pas menester de vinyeta
L'essència ja costa prou car
Hi ha un forat al reservoar
Adiu, adiu camisa blanca
Se pot fotre foc a la banca
Quan se'n vindrà la fi del mes
Me tornaran pas a veure més
És pas la pena de te'n fer
Te telefonaré al cafè
En són sopat de Montparnasse
Els deixi la meua plaça
Sempre te cal córrer i mai pares
Pendre metros, canviar de gares
Tot lo dia la sang te bull
I podes pas aclucar un ull
Fas quilòmetres a la pala
És un desert la capitale
Plena de llums i de milions
I te se'n van les il·lusions
És pas la pena de te'n fer
Te telefonaré al cafè
En són sopat de Montparnasse
Els deixi la meua plaça
Quan vén la fi de la jornada
Me posi el Ball de la civada
I quan el disc és acabat
Torni a posar l'altre costat
I vec les terres dels meus pares
Amb la llengua de les mares
Esbocinades pel profit
I dins la nit me vén un crit
És pas la pena de te'n fer
Te telefonaré al cafè
En són sopat de Montparnasse
Els deixi la meua plaça
L'allioli - amunt
Amb un poc de paciència
Amb un poc de voluntat
Un poc de demagogia
I un poc de pebre picat
Amb un poc de fantasia
I la força d'un ramat
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb lo que sabem d'escola
I amb lo que sem descuidat
Amb els somnis de bressola
I amb la puta realitat
Amb un cop de coca-cola
Amb prou ciment armat
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb guitarres matineres
Per un cant recuperat
Amb idees camineres
I espectacles de mercat
Amb xirments i costelles
I intel·lectuals pesats
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Caparutxos per la Sang
I carrotes pels obriers
Tants de contes despassats
I que encara se porten bé
Amb l'USAP que sempre guanya
I el diumenge a fer el tiercé
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Amb el vi que se vén pas
I cançons que vénen bé
Amb treballs desgraciats
I jocs que valen pas res
Una cultura pel cap
I els peus dins del merder
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Eleccions de quant en quant
Tornarmai cal anar a votar
Comencem d'en ser farts
De nos fer representar
El pare noël vén pas d'amunt
Cada un l'hem de fer muntar
Muntarà, muntarà
L'allioli, l'allioli
Muntarà, muntarà
L'allioli muntarà
Parla-me, diguis-me coses - amunt
Parla-me, diguis-me coses
Amb aqueixa llengua rosa
Que arrossega pels carrers
Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites
Sense pensar en res més
Parla-me, diguis-me coses
Amb aqueixa llengua boja
Que se perd en caminets
Diguis-me que la setmana
Quan s'acaba nos enganya
Igual que la fi del mes
I potser, potser, me faràs content
Per estimar cal tenir temps
Com una mar retirada
A la fi de la jornada
Tornem a ser tots solets
Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites
Per demà cal ser refets
Cada dia una cadena
Te se posa sus l'esquena
Com vols fer per fer projets
Diguis-me lo que se passa
Amb la llengua de casa
La que a escola t'han defès
I potser, potser, me faràs content
Per estimar cal tenir temps
Tenes ganes de fer coses
I a la plaça te reposes
o sabes pas més on ets
Diguis-me coses boniques
Diguis-me coses ben dites
Caminem prou de través
Parla-me, diguis-me coses
Amb aqueixa llengua rosa
Que fa vergonya al burgès
Diguis-me que la perola
Dessús del foc de la història
Ten el tap que en pot pas més
I potser, potser, me faràs content
Per estimar cal tenir temps
I potser, potser, me faràs content
Per estimar cal tenir temps
Els mestres educats - amunt
Els mestres educats són aquellos que riuen
Quan tot parlant t'escapa un mot de català
Els mestres educats són aquellos que diuen
Que cal parlar francès i sobretot callar
Els mestres educats són aquellos que creuen
Que ja ho saben tot, fan com el capellà
Els mestres educats són aquellos que treuen
Gats vius de gates mortes i parlen per parlar
Els mestres educats
Els mestres educats
Els mestres educats són aquellos que arriben
Cada matí a l'hora i se cal assentar
Els mestres educats són aquellos que tiben
El gesto natural tan com se pot tibar
Els mestres educats són aquellos que ensenyen
Que aqueix món és bonic, que ho cal tot conservar
Els mestres educats són aquellos que crényen
Que n'hi hagi pas cap que els vulgui escoltar
Els mestres educats
Els mestres educats
Els mestres educats són aquellos que miren
Com el dia d'ahir el dia de demà
Els mestres educats són aquellos que somien
Amb el cap enfonsat un llibre dins la mà
Els mestres educats són aquellos que saben
Lo que s'ha de saber per se poguer mudar
Els mestres educats són aquellos que somiaven
Quan eren petitets de ser capità
Els mestres educats
Els mestres educats
Els mestres educats són aquellos que creuen
Que la història que conten és lo que se va passar
Els mestres educats són aquellos que dubten
Fora quan l'inspector els diu de dubtar
Els mestres educats són aquellos que canten
Cançons com els soldats, cançons que fan plorar
Els mestres educats són aquellos que xapen
Tota la poesia que se pugui trobar
Els mestres educats
Els mestres educats
Els mestres educats són aquellos que salten
D'un rei a l'altre rei com per vos enaiguar
Els mestres educats són aquellos que exalten
Tots aquellos héros que la sang van vessar
Els mestres educats són aquellos que mantenen
Dins la rivalitat l'esperit de desnunçar
Els mestres educats són aquellos que tenen
Una classe al davant sempre a punt de llepar
Els mestres educats
Els mestres educats
Els mestres educats són aquellos que esperen
Que facis una falta per poguer rembolar
Els mestres educats són aquellos que quan eren
Petits i eixerits se van esgarriar
Els mestres educats són aquellos que festejen
Una classe burgesa que els vol integrar
Els mestres educats són perroquets dins gàbies
Que tiren el rideu sus del sol català
Els mestres educats
Els mestres educats
El cuc - amunt
Mireu com poc a poc se recoquilla
Com poc a poc s'entortilla
El cuc
D'un band i de l'altre s'estira
Deu tenir quelcom a dir
El cuc
Al mig del món no ten ni cap ni cua
I de destret sembla que sua
El cuc
El cuc
El cuc
El cuc
El cuc
D'un band i de l'altre s'estira
Deu tenir quelcom a dir
El cuc
Al mig del món no ten ni cap ni cua
I de destret sembla que sua
El cuc
Mireu com poc a poc se recoquilla
Com poc poc s'entortilla
El cuc
El cuc
El cuc
El cuc
El cuc
Cuc
El temps de les cireres - amunt
(traducció de J. P. Giné del text de Clement Renard del 1867)
Quan el cantarem el temps de les cireres
Pel rossinyolet i el merle rialler
Serà dia de festa
Les nines tindran la mirada llesta
I els enamorats un sol al paller
Quan el cantarem el temps de les cireres
Xiularà de bo el merle rialler
Mireu que és ben curt el temps de les cireres
Quan de dos en dos se cull en somiant
Penjolets d'orelles
Cireres d'amor de roba vermella
Vessant pel fullam com gotes de sang
Mireu que és ben curt el temps de les cireres
Penjols de coral cullits en somiant
Un cop que hi sereu al temps de les cireres
Si vos fan fremir les penes d'amor
Aneu lluny de les nines
Jo que tinc pas por d'engolir espines
Belleu patiré de la mala sort
Un cop hi sereu al temps de les cireres
També ne tindreu de penes d'amor
L'estimaré sempre el temps de les cireres
És ell que em va fer al mig del meu cor
Una esgarrinxada
I si la fortuna me sigués donada
Per jo mai seria un remei prou fort
Sempre estimaré el temps de les cireres
I aqueix record que n'hi tinc al cor
Adiu, ça va ? - amunt
Adiu, ça va ?
Tinc la bicicleta desbotada
Adiu, ça va ?
Tinc la goda de baixar a botar
M'agradaria ser musculat
Fer cinc-mil metres als jocs olímpics
Sense mai ser despassat
Tot tinguent una avança astronòmica
M'agradaria ser llestat
Per fer primer claron
Dins d'una clica
Amb galons i vestit daurat
Al mig del carrer de la República
Adiu, ça va ?
Tinc la bicicleta desbotada
Adiu, ça va ?
Tinc la goda de baixar a botar
M'agradaria ser soldat
Per poguer fer escapades heroïques
Tot sol sense ser ajudat
Neutralitzar un conflit atòmic
M'agradaria ser blessat
Per tenir una infermera bonica
Que me prendria el ulls aclucats
El pols d'una manera científica
Adiu, ça va ?
Tinc la bicicleta desbotada
Adiu, ça va ?
Tinc la goda de baixar a botar
M'agradaria d'amagat
De ser president de la República
De Catalunya i un poc més tard
De tots els Estats Units d'Amèrica
En passant pels califats
Dels reis d'orient que fan uns ulls místics
I acabar dins l'anonimat
Guardant cavalls a Xina per un circ
Adiu, ça va ?
Tinc la bicicleta desbotada
Adiu, ça va ?
Tinc la goda de baixar a botar
Disc i casset Bona nit cargol (1984)
Bona nit cargol - amunt
Bona nit cargol
Sall del teu bressol
Vés a fer mil torns
Que és gros el món
I siguis de retorn
Cargol
Quan el sol recomenci el seu vol
Bona nit cargol
Lluny del teu bressol
Tindràs les esteles
Per navegar
I trobaràs companys
Cargol
Com el la si do re mi fa sol
El la per dir prou
El si per si plou
El do per dormir
El re pel camí
El mi per qui vol
El fa si fa sol
Bona nit cargol
Lluny del teu bressol
Trobaràs música
Sense fi
El teu cos vol el món
Cargol
Per ballar cal posar el peu pel sòl
El la per dir prou
El si per si plou
El do per dormir
El re pel camí
El mi per qui vol
El fa si fa sol
Bona nit cargol
Lluny del teu bressol
Tindràs les esteles
Per navegar
I trobaràs companys
Cargol
Com el la si do re mi fa sol
El la per dir prou
El si per si plou
El do per dormir
El re pel camí
El mi per qui vol
El fa si fa sol
El xirment - amun
Homes i dones del departament
Escolteu la història d'un pobre xirment
Que se n’és vistes i se n'és sentit
Encara que sigui de fusta i torcit
A sa mare li van tallar el coll
Per això va créixer una mica foll
I quan va reéixer a se trobar un vestit
Amb una sofrada el va tenir embrutit
Com se planyia llerpissat de groc
Amb una asperjada el van fer blau d'un cop
I com portava granets moselluts
Van fer les veremes pels hi tallar tots
Quina tristesa del sort maleït
Un cop de vent li va robar el vestit
I quan Novembre el va haver despullat
Unes estisores li van tallar el cap
Mi'l aquí pel sòl a se fer dolent sang
Sus de la rabassa un ull anava plorant
Fins que una tarda una mà el va agafar
Per ne fer un fogot on el va lligar
Tan ficelats gemegaven un poc
Per ne fer brasa en van encendre un foc
Mes com el ca havia pres l'esmorzar
Encara d'aqueixa se'n va poguer salvar
Vinga a picar i tustar i fer mal
Sus de les costelles del pobre animal
I quan va haver jugat el seu bocí
El van gitar sul bell mig del camí
Un poc més tard com passavi per aquí
El vaig trobar sempre al mig del camí
Maixinalment el vaig prendre amb jo
Nos vam fer companys i me va contar això
Homes i dones del departament
Escolteu la història d'un pobre xirment
Que se n'és vistes i se n'és sentit
Encara que sigui de fusta i torcit
La marinada - amunt
La marinada
Aqueixa amiga amb els ulls blaus
Encara els morros molls de sal
Aqueixa filla de l'onada
La marinada
És la promesa en fi de tarda
Quan l'estiu empresona l'aire
D'una mar un poc tracassada
La marinada
És una gàbia sense ocells
És una mà dins dels cabells
Quan la platja ha estat desertada
La marinada
És un pi que torna a parlar
Són els senills que fan sonar
Totes les aimes de la prada
La marinada
És una barca sense el rem
És una vela que se'n vén
Amb un record de passejada
La marinada
És una història que han negat
I que s'aixeca de la mar
És la memòria retrobada
La marinada
El grec - amunt
El grec va arribar pel camí de ferro
Amb un vestit negre d'enterro
I se va instal·lar al licé
D'aquí va fer venir de xic en xic
Els seus parents i els seus amics
Fins a que tot va ser ple
S'hi trobava l'Andròmaca
Una viuda inconsolabla
Que portava sul seu cor
La foto del seu Hèctor
L'Orestes i en Pílades
Jugaires de pilotada
En Pirrús era un cap de porc
I l'Hermiona l'hauria mort
El grec, ell, era al mig d'aquestes gents
Que fora tenien torments
I nos fotien mal de caps
Aquella casa era un veritable infern
Tothom venia innocent
Que naps, que cols, que cols i naps
S'hi trobava l'Agripina
Una garsa, una coquina
Sempre a punt de fer complots
Casada dos o tres cops
En Neron s'emborratxava
En Narcís preparava
El posó per en Britanicus
Pren això, cagaràs pas pus
El grec nos feia fer composicions
Per explicar les emocions
D'aqueixos tristos feniants
De tot lo sant del dia feien pas res
Se disputaven pels carrers
I feien versos en parlant
S'hi trobava l'Ifigènia
Una minyona gentilla
La volien estofar
Perquè el vent torni a bufar
L'Euribates i l'Erífil
La noblesa de l'Achille
Que s'ho va arreglar tot sol
Al mig d'històries de cul
El grec nos va seguir amb el seu playback
De la sisiema fins al bac
Ja calia tenir la fe
D'aquí jo vaig pendre el camí de ferro
Amb un vestit negre d'enterro
Me'n són pas mai pogut desfer
Mercedès - amunt
Quinze anys de pell rosa
A trenta-set degrés
Quaranta quilos
Que passen pels carrers
Se retira del C.E.S.
La Mercedès
Avui porta un bluejean
Un manto de llapín
Sabates de vedell
Cordades sus la pell
I les ungles vernides
Set anys de cabells
Se'ls talla pas més
Els seus parents són vells
I parlen pas francès
Fins ara espera cada mes
La Mercedès
Avui porta un bluejean
Un manto de llapín
Sabates de vedell
Cordades sus la pell
I les ungles vernides
Mil anys de paciència
Al fonso del seu pit
Dos ulls de silenci
Que reconten la nit
Fer la criada d'un burgès
Li diu pas res
Avui porta un bluejean
Un manto de llapín
Sabates de vedell
Cordades sus la pell
I les ungles vernides
Els dies (que se toquen) - amunt
El dilluns, el dilluns se toca, se toca
El dilluns, el dilluns se toca el dimarts
El dijous, el dijous se toca, se toca
El dijous, el dijous se toca el dimecres
El divendres, el divendres se toca el dissabte
El dissabte, el dissabte se toca el diumenge
I el diumenge se'n fot,
se'n fot perquè menja
perquè menja
els ous del dijous
La Caputxeta roja - amunt
Sus del camí que menava a Custoja
Se n'anava la Caputxeta roja
Sota el seu braç balançava un cistell
Amb un pot de mantega i un tortell
Tot caminant com travessava un bosc
D'una mata li sall quelcom de gros
Era un llop negre com una ximeneia
Un llop de lluna vella
« Tinguis pas por, jo són un amic teu
On vas, fill meu ? »
- « Vaig a portar espertinar a la memé
Avui li vull fer pler »
El llop li diu que ell també hi vol anar
I se fa explicar on s'està.
Cada un se pren un camí diferent
Per veure el que irà més rabent
Ja que s'havia llestat el més curt
L'animal fa primer ben segur
Davant la porta de la pobra padrina
S'exclama d'una veu fina:
« Obriu memé que vos porti el cistell
Mantega i tortell »
- « Tira el forroll, la porta s'obrirà
Ja ho sabes com se fa »
I mentrestant pel camí perillós
Caputxeta cantava cançons
Saltant, ballant, agafant parpallols
Cullint avellanes pels esquirols
Quan va arribar, el sol ja era acotxat
Feia nits, tot era tancat
Cop de cridar i de tustar ben fort
Dedins tothom semblava mort
Cap a la fi passa un ull pel forat
Mireu l'atrocitat
Sus del seu llit la memé tota nuda
Dormia amb el llop
Què haguésseu fet dins d'un cas tan pelut
Caputxeta, carall va fer un bot
Escampillant la mantega i el tortell
Caiguent de culs dins del cistell
Depí aquell dia els llops van pagar car
Avui n'hi ha pas pus cap
I van fer inscriure la padrina salvatge
Al club del truasieme atge
Peret - amunt
Peret volia una casa
Per se casar amb la Françuasa
Volia que sigués de rocs
Que hi posessin pas blocs
Que sul davant de la façada
Li fessin una portalada
Guarnida de ferros forjats
Amb vidres fumats
Peret, Peret, Peret, Peret
Peret volia un primer estatge
Amb una cambra pel mainatge
I finestres amb balcó
Per mirar el Canigó
Que sul darrere de la casa
Hi hagués un hort per la Françuasa
I que el debaix sigui prou gros
Per posar les autos
Peret era inscrit al xomatge
I com li restava coratge
Pensava que d'un cop de pot
Li cauria el gros lot
Per això mudat cada diumenge
Tornava a prendre sa revenja
Fent cua al cafè dels Dos Galls
Per alinear tres cavalls
Peret, Peret, Peret, Peret
Amb el cor gros com una casa
Peret pagava la Françuasa
La minyoneta del guixet
Que ramassava el bitllet
Peret volia que la casa
Sigués guapa com la Françuasa
Volia que sigués de rocs
Que hi posessin pas blocs
Peret, Peret, Peret, Peret
Peret, Peret, Peret, Peret
Records de vida - amunt
Se tenen per la mà
Quan sallen de la nit
Amb una desfilada de cares sense nom
Amb unes portes buides que s'enfonsen de dins
Com unes cartes
Com una estella
Com un patac
Records de vida
I se miren dins l'aigua del fonso de la memòria
Vessant pots de color per a embolicar el temps
Sus les fulles dels arbres i dels calendaris
Com unes ungles
Com una lluna
Com el vent
Records de vida
La brasa escampillada sota anys i panys de sorra
Afegeix poc a poc tots els potons perduts
Amb una minucia que vos destorba el son
Com una corda
Com una crosta
Com una creu
Records de vida
I sallen tot desfets
Dels calaixos de broma
Del clam de la sirena dels camins trencats
Rumiant sempre més amb les ones del mar
Com els estanys
Com les esteles
Com els mots
Records de vida
Records de vida
La televisió - amunt
La televisió
Ara que la teníem han trobat la color
Quan tindrem la color, trobaran la olor
La televisió
És una amiga de la nit
Cal tudar el llum, se posar al llit
Per l'espiar cal ser endormit
La televisió
Quan fan una reclama per a vendre allò tan bo
Nos fem un fart de riure, mes comprem el sabó
La televisió
És un pler de ser brancat
Sus d'una imatge de mercat
Com més cadenes, més llibertat
La televisió
Quan hi ha un matx de fut,
la dona ella se'n fot
Mes jo hi són present
amb el survetement
La televisió
És la veritable religió
Cada dia en cada regió
Fumem l'òpium de l'evasió
La televasió
Quan fa n'importa què encara ten raó
Quan parla, calla-te, ho sap millor que tu
La televisió
És un viatge organitzat
Amb una antena sul terrat
Cintura de securitat
La televisió
N'hi ha que hi posen un pot
Amb aigua i una flor
S'hi pot posar el fricot
S'hi pot posar posó
La teleinvasió
Ten sort que hi hagi el Pic Neulós
Sinó seriem pas moltons
Tindríem temps de fer cançons
Hi ha merda a mar - amunt
Demà al matí, vent o pas vent
Un poc de pler, un poc de pena
Cada un se sentarà un moment
Abans d'estirar la cadena
És la rançó d'haver menjat
Que fa que avui Hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda, merda, merda, merda
Hi ha merda a mar que avui hi ha merda a mar
Demà al matí d'un altre band
Hi haurà milenats de fàbriques
Que a la mar escopinyaran
Tones i tones de brutícies
És la rançó del gran mercat
Que fa que avui hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda, merda, merda, merda
Hi ha merda a mar
Demà al matí un gros bateu
Tindrà com sempre el ventre brut
I buidarà pertot arreu
Dins l'aigua blava el seu masut
És la rançó d'anar deixat
Que fa que avui hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda, merda, merda, merda
Hi ha merda a mar
Al juliol i a l'agost
Aquellos tornaran a baixar
Un cop dins l'aigua, quin disgust
Els vén ganes de pixar
És la rançó de la societat
Que fa que avui hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda, merda, merda, merda
Hi ha merda a mar
Demà al matí nos construiran
Una central atòmica
Com sem un poble conciliant
La trobarem força bonica
És la rançó del quilowatt
Que fa que avui hi ha merda amar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda, merda, merda, merda
Hi ha merda a mar
Demà al matí com que en són fart
De sentir a parlar de farda
Me n'aniré a la pesca a mar
I pescaré buates de sarda
És la rançó del nas tapat
Que fa que avui hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda, merda, merda, merda
Hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda a mar
Hi ha merda, merda, merda, merda
Hi ha merda a mar
Bages - amunt
És com un clau plantat
Al mig d'un camp llaurat
És un forat
És un forat
Dels quatre bands al vent
El campanar valent
Compta la gent
Compta la gent
Diuen "A Bages no hi vagis"
Com si érem embruixats
El gall del campanar
Un dia se'n va anar
Per cercar gra
Per cercar gra
I quan te'n vas pel món
El teu vilatge és plom
Te pesa un munt
Te pesa un munt
Diuen "A Bages no hi vagis"
Com si érem embruixats
És com un arbre verd
Amb el seu llibre obert
I recobert
I recobert
Les fulles se li'n van
Qui sap si tornaran
Passen els anys
Passen els anys
Jo dic: "De Bages quan te'n vagis,
Mira-lo encara un cop"
És com un clau plantat
Al mig d'un camp llaurat
És un forat
És un forat
Dels quatre bands al vent
El campanar valent
Compta la gent
Compta la gent